1 1 v. tr. [LC] Imposar (a algú) un càstig. Castigar els rebels. Aquest xicot, l'heu de castigar severament. Seràs castigat de la teva temeritat. 1 2 [LC] que Déu em castigui si... Expressió emprada per a reforçar una afirmació. 1 3 v. tr. [LC] Imposar un càstig a algú (per una falta). Serà castigada severament la blasfèmia. Castigar la gosadia d'algú. 2 1 tr. [LC] Corregir, fer decréixer, la intensitat, la fúria, la puixança (d'algú). L'enemic ha estat molt castigat. Aquest cotxer castiga massa els cavalls. 2 2 [LC] castigar el cos Mortificar-lo per esperit ascètic o de penitència. 2 3 tr. [LC] Netejar d'errors, incorreccions, faltes, etc. Un estil castigat. 3 1 tr. [LC] Una cosa, obrar (sobre una altra) fent-la treballar excessivament, damnejant-la. Haver de seure tot el dia castiga molt la roba. Tantes de subscripcions castiguen la butxaca. 3 2 tr. [AGA] [IMI] Esporgar excessivament (un arbre), pelar més amunt que en les pelades anteriors (un suro), etc.
